Als de Madrid

Amb el temps es relativitzen les coses. El que fa un any era molt important ara ha deixat de ser-ho, i al contrari...

El temps. Eixe que sempre falta per viure.

Del temps he aprés a prendre consciència de les coses, a estimar sense tenir present. He estimat sobre ell, he estimat per damunt d'ell i d'ell he rebut el que devia.

El temps és el que ens dóna força per tirar endavant; a seguir fent allò que fas cada dia de la millor manera possible. Del temps m'he emportat recompenses i grans amistats...

I per damunt de tot el temps m'ha mostrat que s'ha d'estimar el que tens, sempre desitjant millores, tenint ambicions, però sempre sent conscient de la fortuna de la qual estic rodejada.

M'ha demostrat, i açò és el més important, que no estic sola, que hi ha persones que sempre estan ací. Són família, basada en l'amor incondicional, aquell que no espera res més que amor de l'altre.
Família de xicotets detalls, de xicotetes frases i grans reflexions. D'íntims moments als bars de Malasaña, família de poques paraules.

I si, crec que mai havia parat a escriure com els estime, però els estime de cosa certa. I no ens fa falta més que ser conscient d'això per ser feliços.
Míriam